Ganxitos addictius

Sóc un addicte als ganxitos, ho reconec sense cap vergonya, ja que podria formar part d’un grup de facebook que es digués “peli porno + ganxitos = polla taronja”. Aquest snack m’ha fet costat en els moments més importants de la meva vida: la primera comunió, la primera peli que vaig veure de Pajares i Esteso, la primera colònia – Chispas – que servia per dissimular la ferum del teòric ‘formatge’ que li donen gust...

No entenc de química, no conec si l’E-345 és més gustós que l’E-456, o si l’aroma E-6969 és més interessant que el E-109, però tinc clar que els ganxitos del DIA – amb cheese flavour – ofereixen una gran relació qualitat-preu. Abundants, baratos, amb una textura en boca amb un toc d’urani empobrit. Inigualables, i tot per menys de setanta cèntims la bossa.

Els Cheetos de Matutano són un clàssic, i també són bons. Tenen el glamour que dóna la publicitat, però encara que siguin més cars, els hi recomano. Són el germà pijo de la família dels ganxitos, però també els tinc carinyo. M’estic fent gran...

Una bossa més nostrada és la de Corominas, uns ganxitos de Badalona que són l’orgull de la ciutat juntament amb la Penya, l’etiqueta de l’Anís del Mono i l’autopista del Maresme. Per fer un vermouth a una terrassa són perfectes, sobre tot si paga un altre i el cambrer no es massa estúpid.

Els Garfios són els representants de l’Hacendado Empire, la marca de Mercadona pels ionquis dels ganxitos. Qualitat, sabor i addicció assegurada. I de postres, uns gusanitos, que encara que són el germà tonto i pobre, també tenen dret a viure...