lunes, 30 de mayo de 2011

Consejo:

El bocata de lacón del restaurante O Xeitoso (Av. Verge de Montserrat, Barcelona). Riquísimo.

sábado, 28 de mayo de 2011

Lonxes de formatges

Qui no té a la seva nevera un paquet de lonxes de formatge pels biquinis, per amagar el sabor d’una cutre-hamburguesa comprada d’oferta a la carnisseria de la Paqui Capone o per fer noves creacions gastronòmiques com la soupe DIA du fidees avec pollastre et formatge al microones?

Les més gustoses, encara que es fonen entre les mans, i són incòmodes de manegar, són les populars Tranchettes, marca que ha donat peu a un bon nombre d’acudits sobre com alimentar a malalts infecciosos. No són barates, però les recomano pels sandvitxos, hamburgueses i pel que faci falta. Les Sabanitas de Hochland no estan mal pels biquinis, tenen un sabor una mica més fort que altres productes de la competència.

Una marca que impressiona pel seu format són les Valblu, les lonxes del Mercadona, que estan en un paquet de trenta. Trenta lonxes! Penses que tindràs per tot un mes. Però no sé que passa, es deuen evaporar, perquè duran el mateix que un paquet de 16 tranchettes. Serà que estan tot el dia a la nevera xiuxiuant “menja’m, menja’m...”. Però no són res de l’altre món. Passables i prou.

Trobo més bones les del DIA, en format de 16, no s’enganxen al plàstic ni a les teves mans, i tenen un bon sabor. Les que us recomano, però com a experiment, és tastar les diverses marques que tenen lonxes amb color tipus formatge cheddar “especials per burgers”. El color és cridaner. El sabor no ho és tant. El preu és digne dels impostos que fa pagar el Jordi Hereu.

Semáforos...

Lo siento, pero me gustaban más los semáforos de toda la vida, los cutres con una sóla bombilla por color, no estos con centenares de LEDS o como se diga. Serán más ecológicos, eficientes y económicos, pero son muy feos, y cuando veo uno de los de toda la vida me pongo contento. Me dan ganas de pillar uno y llevarlo a mi humilde hogar, lástima que no me quede un centímetro cuadrado libre para guardarlo en un lugar honorable, junto a mi colección de pelis de Esteso y Pajares.

domingo, 22 de mayo de 2011

Más reciclaje

Encontré esto que escribí en Navidad mientras borraba correos... ¡qué aproveche!

Nadales de la crisi (1)

Ara ve Nadal,
matarem el gall (DIA),
i a la tia Pepa
li donarem un tall (2 x 1 a congelats).

Que hi fas aquí Pepa
que hi fas aquí dalt?
- Em rento les mitges (Basar Shu Ling)
i el meu davantal (comprat a Humana),
per anar bonica (maquillatge tot a 60 cèntims)
el dia de Nadal.

Perquè cantes ara
si dorm l'Infant? (millor que dormi, que no que demani jalar)
- Jo canto i refilo
perquè el dia és gran.
Flor d'un lliri, lliri (de plàstic, 3 x 2 a Lidl);
flor d'un lliri blanc (made in Shangai).

Ara ve Sant Roc
matarem el porc (50 % a la segona unitat)
i a la tia Pepa
li donarem un poc (el doble de punts a Carrefour).

Nadales de la crisi (2)

A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum (ens han tallat el gas).
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet (el Corbacho, la Camacho i l’Anglada van fer fora els immigrants);
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia (els del banc ens han desnonat de casa).
Fum, fum, fum.

Aquí dalt de la muntanya (aquí no ens trobaran els de Cofidis)
si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra (no hi un duro per gambes i escamarlans).

Refill

'Refill' es el término mágico que usan en algunos establecimientos de comida rápida para que llenes una y otra vez tu vaso de refresco hasta reventar, pagando solo el primero. El es exceso por vicio, las ganas de beber sin sed, el consumir por consumir. Y lo que es peor, me gusta.

viernes, 20 de mayo de 2011

Repesco esta chorrada que publiqué hace unas semanas...

Com sobreviure als Barça-Madrid

No t'agrada el futbol. O ets del Betis. O ets perico. O ets un gran fan del Deportivo Saprissa de Costa Rica. No tens cap interès en el Barça-Madrid, Madrid-Barça, Mourinho-Pep, Pep-Mourinho, Messi-Ronaldo, Ronaldo-Messi, Lapiedra-Carbonero, Carbonero-Lapiedra ni en totes les combinacions que els 'periodistes' esportius s'han inventat per parlar de l'empatx de partits entre 'culés' i 'merengues'. Però ets una persona sociable, i si vols gaudir de la companyia dels teus amics i amigues hauràs d'adaptar-te. I com aquesta és una secció gastronòmica, et suggerim diverses 'delicatessen' que pots portar a les seves llars per sobreviure a tots els 'clàssics'.

Per no sentir els crits de “Villarato” dels teus amics del Madrid o de “Así, así, así gana el Madrid”, el millor és obrir una ampolla de la prestigiosa ginebra 'Barmons' (supermercats DIA. 3,7 euros). Tres gin-tonics d'aquest econòmic licor, i t'agradarà com juga Messi i trobaràs que Cristiano Ronaldo és un tio simpàtic. Si la tònica és de marca blanca, millor, perquè el plaer d'oblidar que estàs veient un 'clàssic' requereix penitència. I un combinat de 'Barmons' amb una tònica 'low cost' et farà guanyar el cel. I el nirvana.

No deixem el DIA. Pots comprar un parell de packs de 24 llaunes de cervesa Lager (si trobes promoció et costarà uns 22 cèntims per unitat), i fer una juguesca amb els teus amics: cada cop que cridin “és una vergonya”, buidaràs una llauna d'un glop. Al minut 14 estaràs fregant el coma etílic i en tornaràs a sentir parlar de Rosell, Florentino o la mare que els va parir. I a un preu molt ajustat. Què més vols?

Si ets un amant del bourbon, perquè ets dur, molt dur, i obres les llaunes de sardina a cops de polla, el 'Fire water' del Mercadona (6,7 euros) et farà feliç. Pots ballar un 'line-dance' cada cop que sentis un 'uyyyyyyyyy' o un 'aaaaaaaaaaaahhhhhh' i baixar mitja ampolla d'un glop. Ambient made in USA en un partit molt ibèric. I si encara ets viu quan acabi el partit, i vols brindar per la victòria d'uns, la derrota dels altres o perquè et fascinen els empats, a Mercadona també trobaràs un cava ben ajustat de preu, el Cabré i Sabaté (Brut o semi-sec, 1,8 euros). Si quan acabi el ralli de 'clàssics' encara tens fetge, és que ets un autèntic crack, més que Piqué o Sergio Ramos!

Otro yonqui del twitter...

Aunque soy un analfabeto de esto del twitter, acabo de activar la cuenta: por si alguien quiere añadirme: @SergiFidalgo.

miércoles, 18 de mayo de 2011

Llimona, llimona, llimona... però sense sucre

Si jo fos Joan Laporta, i estigués en plena campanya electoral, necessitaria una ració doble d’un bon refresc de llimona baix en calories, per no posar-me com un bacó i ser cada dia més guapo i atractiu per seduir a les dependentes de les fruiteries dels mercats municipals i per aconseguir que les mares em deixessin petonejar els seus nadons. No hi ha foto millor que la d’un candidat enganxat a un nen amb xumet. Estan tan cotitzats que els caps de llista al Parlament i els pidolaires de l’Europa de l’Est competeixen al mercat negre d’infants i ja es paga a dos mil euros el quilo amb aroma a Nenuco.

Encara que no sóc Joan Laporta, si que estic com un bacó, així que m’he tornat un addicte als refrescos light de llimona, per aprimar-me cent grams setmanals i tenir la consciència contenta i enganyada. Una gran opció, barata i que dóna un bon resultat, és el refresc Hacendado. No es nota massa l’edulcorant i té un sabor acceptable. El recomano, ben fred i per fer una bona clara amb una birra Steinburg (també marca blanca de Mercadona).

Fa temps que no tinc la desgràcia de tastar el Kas llimona light, un producte on el protagonisme recau en els edulcorants sintètics i que no em va agradar gens. Si encara existeix i el trobo, li enviaré una caixa al Zapatero perquè es tregui de la boca el sabor a pollazo que li va deixar el Tomás Gómez després de les eleccions primàries al PSOE madrileny.

La marca que si m’entusiasma, i trobo fantàstica, encara que és molt més cara que l’Hacendado, és la Fanta Zero. No sóc un entusiasta de la seva germana ensucrada, però la versió light és bona. Li enviaré al Raúl Tamudo, perquè segueixi en forma i marqui uns quants gols més, que ha de deixar el record com a millor davanter català de tots els temps ben amunt.

lunes, 16 de mayo de 2011

De campaña electoral

Cuando veo tanto cabezudo colgado en las farolas pidiéndonos el voto mientras nos sonríen con sus dientes afilados, me dan ganas de meter la cabeza en un agujero a esperar que pase la campaña. Porque la opción de vaciar varios packs de latas de cerveza DIA no creo que sea bueno para mi sistema linfático. Y tal como están los recortes en la sanidad...