lunes, 3 de mayo de 2010

Ep... uns tequiles!

Mosso! Sal, llimona i uns xupitos de tequila! Què pago jo haver aprovat l’examen de Dret Internacional dels Països Andorrans (I)! Així comencen moltes nits de gresca que segons el licor escollit pots aconseguir la ressaca del segle i ser el recordman de consum d’Alka-Seltzer.

Una marca perfecta si odies als teus companys de feina, de classe o a la teva família és Takilas. La trobaràs als locals més selectes, a un preu molt competitiu. Convertiràs el cap dels teus partenaires en un timbal de Calanda. Recordaran la teva gentilesa i el teu convit durant uns quants dies. Però has de subornar al cambrer perquè el teu got tingui José Cuervo, un tequila de garantia que encara és molt comercial, et permetrà sobreviure amb dignitat.

El podi dels tequiles xungos té en la segona posició al Montejano. Encara que té fans, tots els records que tinc associat a la seva ingesta són inoblidables. És com beure un cubata d’orujo blanc industrial amb Varon Dandy. L’arma perfecta perquè Robert de Niro es vengués del seu abogadoooo preferit.

Però el number one és Dolmen. És el tequila més cabezón de tots els tequiles del món mundial. La vostra capacitat de sorpresa desapareixerà al tercer xupito... fins que desperteu a una estació de metro en pilotes amb un tricorni al cap i una guitarrita estil Rodolfo Chikilicuatre. Ustedes mismos.

I una recomanació de tot cor: El Jimador reposado. Un gran tequila, que no és barato, però que està collonut. A vegades convé estalviar comprant els iogurts al DIA i dedicar uns calerons a un licor com Déu mana...

No hay comentarios: