Homage to Carlos Jesús

Hoy ha venido a mi maltrecha mente las imágenes del Gran Carlos Jesús, ese gran mito que vino de Raticulín para repartir su sapiencia y su saber estar. ¡Qué gran personaje! ¡Qué grandes entrevistas! ¡Qué grandes imitaciones las del Arús! Eso sí que era televisión de calidad, un soplo de aire fresco, una imagen cañí de la España más profunda, una filosofía de vida digna de la mente de un guionista amante del “scotch”…

¿Hasta dónde van a llegar?

He leído hoy esta información a www.e-noticies.com: “El Departament de Salut ha utilitzat històries clíniques, que són confidencials, per estudiar l'ús del català als centres hospitalaris, segons informava ahir El Mundo. La conselleria ha afirmat, tanmateix, en un comunicat que en la realització d’aquest estudi "sempre van preservar estrictament la confidencialitat de les dades personals aplicant amb rigorositat les normes establertes per l’Agència de Protecció de Dades", i que "en l’àmbit sanitari és habitual la realització d’auditories a partir de la informació de les històries clíniques, per avaluar l’activitat sanitària o altres dades clíniques d’interès”. Te cagas, los comisarios lingüísticos no respetan nada: sólo falta que inspeccionen los libros de firmas de los tanatorios para ver en que lengua se escribe.